Fem un altre torn?

Un dia despertes diferent. Ets trobes, et veus formar part del món.

Llavors tornes a emocionar-te. Ho fas amb les coses més senzilles, més simples, més petites. Ets sensible a allò que no creies ser-ho o que no eres conscient.

Però les coses no venen soles, bones o dolentes, dolces o amargants, fins hi tot barreges estranyes, residus del passat, cicatrius al present.

Llavors comences a entendre que es viure.

Un joc, un compendi de normes no escrites.

Has d’escollir la jugada, meditada o no, deixar-te dur pel flux o decidint cada moviment, intentant convèncer-te que, aquella jugada, es la que et durà a destí.

El que mai et queda clar es quin es el destí.

Sobretot quan prens una decisió que, davant d’una mirada sense fons, s’esfuma, com s’escola l’aigua per l’aigüera.

D’això jo li dic deixar-te sense arguments, desmuntar-te.

O potser es que allò que creus controlar, que havies decidit, no es el que en realitat vols?

Gruix de sensacions que, com a petites fiblades, fan enganxar-te a l’emoció de la vida. Perquè algú deia que sense coses dolentes no valoraríem les bones, agafes el dau, el pressiones amb força entra els dits, el bufes, el llences i et dius “fem un altre torn, prefereixo que sigui l’atzar qui decideixi el següent moviment”.

No pots estar-te de seguir jugant.

Fugitiu

Corre pel passadís cap a la obscuritat,
cap el no res que, imparable, avança empassant-se tot.
A l’altre banda la llum, ella, abans impuls ara emocions contraposades.
Feta la tria més fàcil, l’evasió cap al no res,
cap el no sentiment, cap el cero emocions,
les cames rígides avançant a contra cor,
dominades per la por, per les ’palles mentals’.
Tot i sabedor de lo bo de la modificació d’elecció,
no es capaç de remuntar la seva pròpia corrent.



Feliç Sant Jordi, als enamorats/des i a tots aquells/es que es facin 'palles mentals'.

Espurnejants bombolles a primavera.



- ep, tu!
- Jo?
- No, ella.
- Ella?
- Siii!
- Jo?
- Si. Una pregunta.
- Diguem.
- Tens pinta de tenir experiència. Saps quan sortirem?
- Tens raó, ja he estat reciclada alguna vegada. Tranquil·la, pel que puc intuir queda poc.
- Aaaaaa...però com ho saaaaaps? uaaaaaaaaaa!
- Jejeje, veus, ja ens movem!
- Òndia! Es emocionant!
- Jejeje, sempre ho és! Atenció que ja sortiiiiiiiim!
- Ei,ei,ei, no empenyeu!
- Totes preparadeeeeeeeees!
- Agafa’t fooooooort!
- Tsssssssssssssssssssssssssss!
- Uuuueeeeeeeeeeeeeeeeeeee!
.
.
.
- Jajaja, genial! Ara on estem?
- Oooooo! Estem a la boca. Hi ha boques de tot tipus, però aquesta es preciosa.
- Oooo, la bocaaaaa...
- Vine, ara sentiràs una sensació que no has sentit mai.
- Oooooo, que tou, quina sensació....quin plaer...mmmmmm.
- Molt bé, exacte frega’t així. Saps on estem? A la llengua.
- Uuaaaauuuuu, es genial!
- Fixa’t com es mou, sembla que li agrada que ens freguem amb ella....vaja, quina pena!
- Que passa?
- Ja s’acaba, prepara’t per anar a l’estomac. El viatge es divertit, però l’estomac no es massa agradable.
- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
.
.
.
- Hola? Que fosc...hi ha algú? On dimoni estic?
- Traquil·la, de vegades passa. No arribem a l’estomac. Llavors...
- Brrrrrrrrrooooooooups!
- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
.
.
.
- Salut! Una altre birra?
- Perfecta!

Sueño

Sueño que sueñas conmigo.
Sueños que van más allá de la piel.
Hay sombra de miedo, pero no en tu sueño,
solo en mi pensamiento...y sin embargo me gusta.

Sueño que sueñas conmigo.
Quizá te sueño porque lo deseo o quizá porque lo temo,
pero aún así no es pesadilla.
Sentí que me separaron del corazón,
pero me he dado cuenta que en mi mente flotan partículas,
empujadas por corrientes dispares,
pequeñas reminiscencias de lo que era amar.

...y sigo soñando que sueñas conmigo.
Sueño ensimismado, calavera, pero atento,
desde la localidad de mi palco,
en el escenario de tu vida...o del sueño que sería.
Y en tu escenario me percato,
el traspunte de tu sueño soy yo.

Sueño que sueñas conmigo.
Sueños dentro de otros,
insignificantes o con sentido.
...y no sé si quiero despertar o permanecer soñado.


Antoni



Capricho nº 43: El sueño de la razón produce monstruos de Goya, serie Los Caprichos