Jo no sóc un valent.


Mentre el temps passa vas veient que les coses canvien i intentes cercar el sender correcte per assolir el nou que desitges.
Però t’adones que el temps i la vida precedent t’han deixat cec i no veus per on iniciar.
Els pensaments són un munt de flaixos d'idees i imatges del passat, que no encaixen amb el present, d'idees del futur que sol poden ser somnis...no et deixen trobar el camí.
Et sents vivint en el passat, quan saps que hauries d’estar vivint el present, tot i que t’agradaria estar vivint el futur, encara i no saber quin serà.
I tot i que de vegades trobes un enfilall, prim i delicat, cal ser valerós per seguir-lo.