Post The Farra

Avui faig una cosa que no havia fet mai, escriure just arribar d'una farra, begut i sense dormir.
Diuen que en aquests moments surt el millor i pitjor de nosaltres.
Serà una experiència curiosa llegir-me al dia següent o al mateix dia, però en situació "normal".

Aquesta nit, a l'hora de parlar amb alguna noia, per sort no he perdut la gràcia, sempre a aparegut ella, una visió fabulosa, melancòlica, desitjada, delicada i intel•ligent.

L'únic contacte mantingut amb ella era per dir-me que recolliria del pis. Voldria odiar-la, però no puc, l'estimo i la desitjo al punt d'entregar-li tot, es la meva felicitat.

M'he de deixar d'enganyar, ella es única i insubstituïble.

Avui he fet un pas enrere, més quan ella m'ha dit que no tingui esperances.

Tant ràpid s'acaba l'amor?

Trobo a faltar la seva escalfor a l'arribar, la seva vida a casa, la seva olor, el seu caràcter, el seu saber fer.

Vull sortir del pou, però no puc sortir sense ella, sóc sincer, quan estimes tant a algú, no hi ha res més que foscor si no hi és.

T'estimo, t'estimo, t'estimo, no acabaria mai de dir-ho, però la vida es dura i mentre a alguns els hi falta l'aigua o el pa, a d'altres ens falta l'amor, que crec que també es imprescindible per ser bones persones i poder viure.

Avui no voldria despertar, així no em llegiria i sabria que no es un malson, no tindré aquesta sort.

Al mati...de fet al mateix mati. ---------------------

13:26 ja he dormit unes hores i sorprenentment em trobo molt recuperat, esperava una recuperació més lenta i costosa o, fins hi tot no haver-me llevat, al menys en molt de temps.

Quan he vigut a llegir el que havia possat, tenia una lleugera idea del que havia escrit, però no amb quines paraules o amb quin ordre.
La veritat es que he llegit un munt de pensaments desordenats, com flaixos al mig de la foscor, però no els trobo massa especials i curiosos.
Son pensaments que continuen al meu interior i que intento amagar per no fer més mal del ja fet.

He de tornar a ser qui vull ser o qui haig de ser.

Vull canviar el meu cor per un de gel, segueixo amb les meves primeres passes.