Desxifrant paraules.


Ajudat per la broma amaga veritats, desitjos fàcils d’expressar però engabiats en el passat.
Pensa que tot te el seu moment, com si es vulgues animar per ser capaç de deslligar la llengua i cercar el que vol.
Fa passes temoroses, palpant el terreny amb la punta de les paraules i escoltant el continent de les respostes, per esbrinar el contingut, desitjant trobar una senyal clara a la que agafar-se.
No te por de perdre, te por a guanyar.
Els jocs de paraules es cargolen sobre els pensaments fins a embolcallar-los i fer-se sol desxifrables per algú prou atent o posseïdor de la seva pròpia formula.
Però sap que esperar qui ho desxifri pot representar l’espera eterna, així que intenta desnuar la ceba de mots encreuats per deixar sol el cor, l’essència, la idea primera.
Està segur de poder-ho aconseguir, però en el fons també creu que pot defallir, tot i que de moment tasta la seva pròpia medicina per intentar mantenir les forces...tot i conèixer la formula que ho desxifra.


11 comentaris:

la imatge m'ha fet massa mal per començar a llegir.

 

Antoni entre la foto i el escrit nano estas enrevesat.

 

La palabras muchas veces quedan presas de pánico.

un besote

 

Collons, tanta idea profunda en un post aparentment curt, o estàs molt i molt inspirat darrerament, o jo tinc el cap molt fluixet. Ara, em sembla que si un té la resposta i sap com treure'n llum, paga la pena l'autoflagelació? Què vols que et digui, la paraula em surt per la imatge, quin patiment!

 

no t'enganxis gaire a les paraules. no sempre reflexen el que hi ha o ens passa. i sovint ens atrapen. i segresten.

 

déjà vie, llàstima, no es res dolent.

striper, jajaja, cada un treu les seves conlusions. ;)

carolina, muy cierto, la gracia es ser capaz de verlo y vencerlo, no crees?
besotes!

zel, jajaja, de vegades les coses s'haurien de dir més sencilles, oi? Potser aquesta es la gràcia, no complicar el significat de les coses. No cal patir!

goldengate(d), es cert que no cal enganxar-se, però cal saber-les utilitzar perquè no ens segrestin i puguem transmetre el que volem.

 

Ostres, això fa mal!

Petons!

(estic espessa, ho reconec)

 

metamorfosi, jajaja, tranki que no es tant greu. ;P

petons!

 

Quines esgarrifances m'han entrat amb la punyetera foto!!! brrrrrr
Això, i sense ànims de aconsellar ningú, has sentit la dita "les coses clares i la xocolata desfeta"??? acaba sent la opció més viable perquè tot s'acaba sabent d'una manera o altra...

 

cafeambllet, intento dur a terme la dita, aquest es el repte!
La foto es dura, potser m'he passat perquè no hi ha per tant. ;)

 

Hola Antoniii!!!
Fa dies que no ens "veiem"...Cuida't molt i deixa anar les paraules, no te les guardis!
una abraçada!

 

Publica un comentari a l'entrada