Allà on sou sempre inspirant-nos.









Les que construeixen castells, les que fan posar els peus a terra,

les que viuen a dins, les que corren pels carrers,

les que posen l’accent, les que t’adormen a la falda.

Em perdo i em troben, m’amago i les busco.

Les veig però no les reconec,

el ulls s’han de creure a si mateixos,

un cap amb molt espai per omplir,

però les orelles han de creure a qui parla.

Cridant-les sense so,

però amb el mateix dolor al coll,

l’angoixa de qui es creu no escoltat.

De petites espurnes o de gran flames,

de brises o d’imponents ciclons,

de petites gotes o de riuades,

de vegades absents però sempre en el lloc,

tremolors al veure-les, terratrèmols al tocar-les.

14 comentaris:

I quins terratrèmols, nomes intui la seva arribada.

 

però sense elles no podrieu viure...

;-)

 

Striper, es poden palpar a l'aire. ;)

Meia, efectivament, però algú ha dit que vulguem viure sense elles?
;)

 

Simplement teu, autèntic, m'agrada, tardes en escriure però quan ho fas deixes petjada...

 

Simplement teu, autèntic, m'agrada, tardes en escriure però quan ho fas deixes petjada...

 

Cesc, moltes gràcies crac!

una més, benvinguda i gràcies.

 

Les dones? no ho sé...

MMMHHH, LES MUSES?

bé, tant se val, és bonic...

 

Ei guapo que tal???, feia dies que no escrivies però com diu en Cesc deixes petjada quant hi tornes eh :-)

Un petonas ben gran guapissim!!!!

 

Ja sé que aquesta cançó la saps, pq te la canto sovint, però és que tens una forma d'expressió tan serena, tan sincera, tan plena, tan humana, tan tal com surt del cor amb senzillesa, tan buida d'artificis que... ufffffffffffffffffff
És una delícia, llegir-te, Toni, i saps que ho dic de cor!!!

 

zel, dones, muses, tan se val el que sigui el que t'inspiri, no creus? Gràcies!

Jo mateixa, la veritat es que no em puc queixar! Moltes gràcies per passar per aquesta casa. ;)
Petons guapaaa!

Montse, conec la cançó i saps que no crec que sigui tant bo com dius, però...un secret, m'encanta que t'agradi i que me la cantis.
Petoooooooooons!

 

No deixaré de posar accents, doncs!

Com diu la Montse, t'ha quedat tan serè... :)

 

Publica un comentari a l'entrada