Sensacions intemporals.

















Acceleradament impossible de seguir, excepte en moments de tranquil·litat forçada, forçada perquè el desig de seguir muntat a la llum i respirar per les mans, es més fort que qualsevol vitamina intravenosa.
Ara relaxat, amb la ment revivint sensacions i sense cap ànsia per ordenar-les, sento el magnetisme dels moments i el rellotge aturat, seguint el rellotge amb la mirada i empenyent les agulles a distància.
Que maco es notar la brisa que fan les agulles del rellotge quan estem junts.

8 comentaris:

com m'agrada com escrius... què s'ha de fer pq algú t'escrigui alguna cosa la meitat de bonica?
segur que ho saps...

la última frase és brutal!

 

Tal com ho escrius és fàcil imaginar-ho...
Que ve llegir-te de nou!
petons de mitjanit!

 

Que bonic m'alegro molt , que la realitat hagui esvait les pors.

 

Montse, segur que tu també ho saps. ;) Sol cal que estiguis atenta i segur que les sentiràs, poden venir de qui menys esperes. Per cert, et dec un escrit, però si aquest t'agrada o vols utilitzar la frase, ho pots fer. ptns.

Joana, lo difícil es que qui et llegeixi sigui com vosaltres. Gràcies. ptns.

Striper, gràcies. Es la força que solen tenir algunes coses. ;)

 

Benvingut!
Quin gust llegir aquestes lletres tan ben escrites...
Crec que m'has alegrat el dia
;-D

 

Eli, m'alegro si he aconseguit alegrar-te'l!

 

mmmmmmmm que maco viure, respirar, sentir...que maques les teves paraules, els teus sentiments.
petons

 

mmm sensació a brisa, claror, frescor, blau. M'agrada. ;)

 

Publica un comentari a l'entrada