Cor de llauna.

Hombre de lata - Mario Caicedo

Respira fons, les coses no sempre surten com un vol, el camí no sempre te destí. La vida dona moltes voltes, tantes que arriba a marejar i et fa treure l’estomac per la boca.
Una altre vegada el fred a tocat os, em fa minvar i l’esquena es contractura de nou.
No hi ha descans possible, aquest petit planeta orbita massa ràpid i cauen noticies salines sobre ferides obertes, amb l’únic consol que la sal cura i adoba.
Qualsevol dia es bo per créixer i avui tocava una mica més, tot i que, de vegades, lo après sol endureix i no enriqueix.
El cor ja em sona com una llauna de fabada trobada desprès de dies de fam. A la fi l’obridor haurà d’ésser més robust quan la llauna esdevingui d’acer. Segurament em miro massa el melic i he acabat amb el cap ficat dins, però tinc la sensació que és l’únic lloc on avui puc estar calent.