Espurnejants bombolles a primavera.

- ep, tu!
- Jo?
- No, ella.
- Ella?
- Siii!
- Jo?
- Si. Una pregunta.
- Diguem.
- Tens pinta de tenir experiència. Saps quan sortirem?
- Tens raó, ja he estat reciclada alguna vegada. Tranquil·la, pel que puc intuir queda poc.
- Aaaaaa...però com ho saaaaaps? uaaaaaaaaaa!
- Jejeje, veus, ja ens movem!
- Òndia! Es emocionant!
- Jejeje, sempre ho és! Atenció que ja sortiiiiiiiim!
- Ei,ei,ei, no empenyeu!
- Totes preparadeeeeeeeees!
- Agafa’t fooooooort!
- Tsssssssssssssssssssssssssss!
- Uuuueeeeeeeeeeeeeeeeeeee!
.
.
.
- Jajaja, genial! Ara on estem?
- Oooooo! Estem a la boca. Hi ha boques de tot tipus, però aquesta es preciosa.
- Oooo, la bocaaaaa...
- Vine, ara sentiràs una sensació que no has sentit mai.
- Oooooo, que tou, quina sensació....quin plaer...mmmmmm.
- Molt bé, exacte frega’t així. Saps on estem? A la llengua.
- Uuaaaauuuuu, es genial!
- Fixa’t com es mou, sembla que li agrada que ens freguem amb ella....vaja, quina pena!
- Que passa?
- Ja s’acaba, prepara’t per anar a l’estomac. El viatge es divertit, però l’estomac no es massa agradable.
- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
.
.
.
- Hola? Que fosc...hi ha algú? On dimoni estic?
- Traquil·la, de vegades passa. No arribem a l’estomac. Llavors...
- Brrrrrrrrrooooooooups!
- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
.
.
.
- Salut! Una altre birra?
- Perfecta!