Jo no sóc un valent.


Mentre el temps passa vas veient que les coses canvien i intentes cercar el sender correcte per assolir el nou que desitges.
Però t’adones que el temps i la vida precedent t’han deixat cec i no veus per on iniciar.
Els pensaments són un munt de flaixos d'idees i imatges del passat, que no encaixen amb el present, d'idees del futur que sol poden ser somnis...no et deixen trobar el camí.
Et sents vivint en el passat, quan saps que hauries d’estar vivint el present, tot i que t’agradaria estar vivint el futur, encara i no saber quin serà.
I tot i que de vegades trobes un enfilall, prim i delicat, cal ser valerós per seguir-lo.

5 comentaris:

aix, això em sona a semi-depre nadalenca....bé, sigui com sigui ànims!

 

Antoni, com tu dius sempre paset a paset, lo important de veritat es arrivar no arrivar primer ni amb un plaç prefixat.

 

Uiiii, normalment per aquestes dates acostumem a estar més baixets de moral, oi??

Ànims, el pasat es pasat, el present s'ha de viure ara i el futur ja vindrà, sense presses.

Bones festes guapissim!!!!!!!!!!!!

 

A veces creo que el tiempo no existe, sólo es un invento del hombre para estresarnos...
El presente inmediato nunca existe...no crees?

Bones festes amigo!

 

eva, una mica si, gràcies!

striper, cert, però ja saps que de vegades es difícil prendres la propia medicina.

jo mateixa, si, baixets o alguns massa alts. Bones feeeeetes!

carolina, quizá tienes razón. Esto que acabo de escribir ya es pasado.
Bones fetes guapoooooos!

sourin, cierto, hay veces que debería saber ver las cosas de esta manera. Gracias y un abrazo!

 

Publica un comentari a l'entrada