Un ancià de 32 anys.

Un ancià de 32 anys assentat a una cadira, mira però no veu, sent però no escolta, no recorda la seva veu.
Mentre, el planeta gira, la gent canvia, es desglacen els pols i s’extingeixen les especies, però, l’ancià de 32 anys, no s’adona que el temps també conta per ell.
S’agafa fort al bastó que sempre l’acompanya com a fidel pilar contra la seva inconsciència.

Un dia un retruc, un moviment fora de lloc que li desperta els sentits.
S’aixeca de la cadira i amb la mà tremolosa cerca el bastó, però no hi ha bastó, aquell bastó que, sense adonar-se, havia estat la connexió amb seva existència.
La tremolor de la mà puja pel braç, fa bategar el pit com si el cor volgués desencadenar-se i munta fins al coll, ennuegant-lo i fent-li brollar llàgrimes dels ulls.
Te la vista emboirada, però no sol per les llàgrimes, hi ha alguna cosa més.
Què pot ser pitjor que perdre el seu bastó, pensa. Així que allarga la tremolosa mà cap el tel que, uns pams més enllà, desdibuixa siluetes.
La mà contacte amb aquell tel i de sobte, una dissonància, com si petes un artell, li desemboira la vista.
L’ancià de 32 anys està sorprès, veu coses que sol havia vist i fet a la seva “joventut”. I mentre el seu encèfal ordena les idees i desperta “antics” records, uns joves de la seva edat li atansen la mà, convidant-lo a deixar les restes de la bombolla, la cadira, la inconsciència i la seva aparent edat.



Cosetes de l'estiu.

Platja, concerts, moto, festes...i es que l'estiu es el millor moment per deixar-nos anar i fer aquelles coses que la resta de l'any "no ens permet fer" (entre cometes, perquè moltes no les fem la resta de l'any perquè no volem).
Han estat unes vacances estranyes, però fins hi tot d'allò que no sembla important podem fer una experiència de la que aprendre alguna cosa.





Tossa, platja, poble, relax...no relax no, gent! (però si desconnexio)









Festes de Gràcia, com sempre bonissimes, però massa curtes.






i concertillo...









...i desprès de perdrem el concert de Mataro o el del Sonar...




La Mala Rodriguez al forum


Brutal!














Alguna cosa mes?


Segurament




Desig...


Arriba la foscor i la vista deixa d’enganyar a la ment,
que te desig per les textures de la seva pell
i que desvetllen els meus sentits.

Desig pel càlid alè de la seva boca.

Desig pel joc,
i per deixar-me perdre.

Desig per sincronitzar el ritme dels cors
i el ritme dels cóssos.

L’escalfor ennuega,
m’accelera,
em supera.

Vibracions silencioses porten missatges nocturns,
d’històries que semblen impossibles,
de finals humits,
intenses i quasi reals.

El desig vol que la ment desitgi,
la ment vol desitjar i que el desig no pensi.

Vola i tasta el camí dels turons i les valls,
de les ones i els retalls.

Tastar fins que la ment deixi de desitjar,
el desig pugui pensar
i la suor, la saliva i les essències siguin un.





Perquè tantes preguntes sense resposta?

Cercant la perfecció?

81%How Addicted to Blogging Are You?

Mingle2 - Dating Site



Doncs si, sóc un 81% addicta a vosaltres blocaires d'aquest món.
No sé si es bo o no ser un 81% addicta, però queda clar que no em vull rehabilitar.

Cercaré la perfecció?

Siiiiii!