Perquè tantes preguntes sense resposta?



Etiquetes de comentaris:

16 comentaris:

goldengate(d)
11 d’agost del 2007, a les 15:49

mmm... jo la priemra pregunta heavy que em vaig fer va ser: si després que cain matés a abel, els únics que quedaven damunt al terra eren el propi cain i els seus pares, hem de suposar que tots som fruit d'una relació incestuosa? ja et dic jo que apuntava maneres amb set anys...

 
Antoni
11 d’agost del 2007, a les 15:54

jejeje, bona pregunta!
Mira que som de rebuscats, oi?
I això que hi ha una pila de gent que no es pregunta rés.
Serem rars, extraterrestres potser?

 
Jo Mateixa
11 d’agost del 2007, a les 15:59

La veritat es que preguntar-se coses es molt enriquidor i el millor de tot es saber trobar les respostes :-)

 
Antoni
11 d’agost del 2007, a les 16:04

jo mateixa, de vegades ja pots ser feliç si et fas preguntes encara que no tinguin resposta, `si són preguntes que vagin més enllà de "a quina hora fan el partit?" o "quin bolso em combina millor?".
La recerca de respostes es un joc molt llaminer, encara que siguin preguntes de difícil solució.

;P

 
striper
12 d’agost del 2007, a les 3:12

Preguntas?Respostes ? el dilema es sapuiger quinas son las preguntas que ens em de fer,despres ja vindran las respostes el fotut es ferse preguntas que no pertoquen.

 
Antoni
12 d’agost del 2007, a les 4:02

Striper, no crec que tinguem que evitar fer-nos depend de quines preguntes, crec que el que em de saber es el moment en el que ens em de fer la pregunta.
Si tens preguntes aquestes sempre tornaran, el que cal fer es saber-les fer en el moment indicat.
una abraçada!

 
nimue
12 d’agost del 2007, a les 4:57

mmmm... i tantes respostes sense pregunta...

 
striper
12 d’agost del 2007, a les 5:51

Antoni;Si a vegades equivoquem las preguntas. Ex: per que soc tan desgraciat? Que puc fer per se mes feliç?
digam que no hi ha una mes correcte que l'altre.

 
Waipu Carolina
12 d’agost del 2007, a les 10:15

Hola Antoni,
Muchas preguntas que aún tan grandotes y no podemos ni contestarlas a nosotros mismos.
El otro día un niño me preguntó que después de la muerte que pasaba...lo único que pude responderle fueron las respuestas que tienen algunos para esto desde el punto de vista religioso, existencial, etc. ya que la familia del niño no es religiosa y solo le expliqué lo que dicen por allí.

En fin...siempre en bueno preguntarse cosas, luego ir descubriendolas uno mismo con la experiencia, ya que muchas respuestas al pasar del tiempo vemos que son incorrectas.

Me encanta tu post de hoy

un beso

 
g!
12 d’agost del 2007, a les 12:55

Totes les preguntes tenen resposta, només cal formular-la correctament :-)

q tal l'estiu???

 
Déjà vie
12 d’agost del 2007, a les 15:25

i cuantes respostes que ningu ha preguntat. :P

 
Antoni
13 d’agost del 2007, a les 12:37

nimue, segur que hi ha respostes que no tenen pregunta? o es que encara no ens em fet la preguntat per quina pregunta es valida aquella resposta?

Striper, m'estic perdent! Massa filosofia per mi! ;P

Carolina, desde niños ya nos inquientan las cosas y buscamos respuestas. La curiosidad de niño es bonito no perder-la.
Un abrazo!

g!, cert. També cal saber trobar la resposta.
L'estiu ha sigut tranquil, la veritat es q no he fet massa cosa, però de vegades ja està bé.

déjà vie, aixxx, com estem de filosófics! ;P

 
APARTAMENTOS EL VALLE
14 d’agost del 2007, a les 6:16

lo buenos de las preguntas es el camino para hallar las respuestas...un abrazo..

 
Joana
14 d’agost del 2007, a les 6:21

A vegades, Antoni, trobes les respostes sense fer-te la pregunta.
Potser el temps hi ajuda!
una abraçada!

 
Antoni
14 d’agost del 2007, a les 11:44

Alexis, ¡y que camino tan interesante! ¿verdad? un abrazo.

Joana, tens tota la rao. Tot això es que un trencaclosques. una abraçada!

 
Anonymous
30 de novembre del 2009, a les 8:13

...please where can I buy a unicorn?

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)