Des del Tibet.

Estic dins meu.
Hi ha dies que no hi ha realitat.
Hi ha dies que necessites estar dins teu, per intentar entendre’t i conèixer-te millor.
Nomenar els sentiments que viuen al teu interior, cohabitar amb ells, saber-los apreciar i mesurar per no interferir amb els pensaments sense que res tingui orientació.

Aquests dies semblo una aparició, amb la ment emboirada i sense prendre decisions per no blocar en la raó, les meves sensacions i emocions.

El cos ja no hi es, sol em sento dins meu, embolcallat de sentiments i sensacions, de foscúria i tranquil·litat, de singularitat i serenor.

El despertar arribarà en breu perquè la existència continua avançant i vull poder-la viure sent una mica més savi, però estar dins meu sempre formarà constituent del meu aprenentatge.

Imatge de Luiz Telles


Dedicat a una amiga.

Tant de bo pogués saber que penses...o millor no,
prefereixo no endevinar-ho i així poder plaure una volta més per les teves paraules sinceres i intenses.
Deixa’m ser el dipòsit de les teves penes,
de les teves alegries, dels teus projectes.
Deixa’m ser còmplice de les teves estratègies,
les teves idees i els teus camins.
Sé que no tinc contesta per tot ni resultat per la majoria de problemes,
sé que encara sóc un novençà de la vida,
però estic aquí perquè vull ser-hi, perquè em preocupes, perquè t'estimo.
Podem arribar a ésser molt diferents,
però connectem, ho sé, ho sento.
Mercès per apropar-te com ets, per derrotar les pors i per donar-nos una oportunitat.

Droga (una de tantes reflexions puntuals)


definició del gran diccionari de la llengua catalana

[1437; d'origen incert, potser de l'ant. iranià darok 'medecina, droga' i drog 'mentida', transmesos per l'argot de les legions romanes]

1 f 1 Qualsevol substància emprada com a ingredient en química, farmàcia o tintoreria.


2 FARM Cadascun dels principis actius presents en vegetals o animals els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.


3 PSIC Qualsevol substància que altera l'estat d'ànim, la percepció o el coneixement i que sovint produeix dependència.



Ara enteneu perquè a algunes persones les podem arribar a considerar com una droga.

Segur que mes d'un/a heu sentit alguna vegada aquesta sensació, sensacions agradables en els bons moments però molt dures ens els pitjors, sobretot si s'ha creat dependència.

Però jo em quedo amb les bones sensacions, aquelles que no pots arribar a oblidar.

I need more drugs!


Ensenyem el teu somriure.

Ensenyem el teu somriure,
de llavis rogents,
i dolços secrets.


No l’amaguis,
deixa’m compartir-lo, sentir-lo, tastar-lo.


Transmet-me la seva espenta
i te la tornaré amb escreix.


El deler sol deixa proposar-me fer-lo meu,
en penetrar-lo, capbussar-me per descobrir l’essència i els seus secrets.


Jugar amb la seva sensibilitat es un estímul afegit
que m’excita, que fa superar-me,
perquè nodrir la seva alegria es un goig,
un art, una vivència.

Cap de setmana d'un sol dia.

Aquest cap de setmana ha sigut d'aquells que poques vegades et planteges fer, si mes no perquè tens l'experiència d'haver sortit de festa una nit complerta i la resaca/cansament et dura tot la setmana següent.

Divendres sortida nocturna amb l'Striper (es podia dir, oi?), xerrera llarga com comença a ser normal, musica, copes...
La nit va acabar tard, potser no tant com hauríem desitjat, però arribava a Rubí a una hora raonable com per dormir poc i sentir-me cansat.
Al mati de dissabte, i desprès de dormir unes 4 hores (no està gens malament), em llevava d'hora per fer dissabte i desprès tocava platja a Castelldefels.
Quina sort, a la platja vaig caure en una mena de son amb un ull obert i l'altre tancat que va ser d'ajuda contra la son, però que a la llarga no seria per tant, la platja em cansa.
A vosaltres no us passa?

...i a mitja tarda cap a casa per preparar-se pel gran esdeveniment.

La veritat es que el cansament em feia veure l'esdeveniment amb molta mandra, així que vaig intentar cercar una excusa per no anar i vaig fer uns SMS de socors per veure si algú volia sortir de festeta, però no va haver "sort".

Així que amb la moto, com no, vaig fer camí cap a Lliçà d'Amunt a ser partícip d'una de les experiències amb mes benzina que he tingut mai...


XXVIII edició de les 24 Hores de Resistència en Ciclomotors Vall del Tenes-Gran Premi Circuit de Catalunya








Per qui no ho coneix, es una cursa de resistència en ciclomotor que es du a terme en un circuit tancat de terra, amb els seus sots es clar. Consisteix en donar mes voltes al circuit en 24 hores i acabar la cursa. Cada equip ha de tenir 3 pilots que faran torns i una moto, que en cas de s'espatlli no podrà ser substituïda per una altre, sinó que s'haurà de reparar.



Deu ni do!



Així que jo anava allà per ajudar, encara que era la meva primera vegada, i vaig tenir la sort de poder participar en un equip, com a ajudant es clar, i ajudar amb el cronometratge dels pilots, repostatge, estratègia de carrera...senzillament genial!







Així vaig passar tota la nit de dissabte i el dia de diumenge, arribant a Rubí a les 21 del vespre, desitjant prendre una dutxa, tenia terra fins al cul (ja se sap que en un circuit de terra la pols es imprescindible), i llençar-me al llit per dormir.

Vaig gaudir com un nan i el cansament no va ser res en comparació al magnífic dia i la fabulosa experiència que vaig viure.

Vull donar les gràcies al company de feina que em va convidar a la cursa i al grup de persones que van donar suport a l'equip (persones amb benzina a les venes) i em van tractar com un mes.
Felicitar als campions, van quedar tercers del seu grup (llàstima del problemes mecànics que es van patir).

Els campions del nostre equip.







La cerimonia de lliurament de premis.






Ja m'estic posant en forma per la propera!