Des del Tibet.

Estic dins meu.
Hi ha dies que no hi ha realitat.
Hi ha dies que necessites estar dins teu, per intentar entendre’t i conèixer-te millor.
Nomenar els sentiments que viuen al teu interior, cohabitar amb ells, saber-los apreciar i mesurar per no interferir amb els pensaments sense que res tingui orientació.

Aquests dies semblo una aparició, amb la ment emboirada i sense prendre decisions per no blocar en la raó, les meves sensacions i emocions.

El cos ja no hi es, sol em sento dins meu, embolcallat de sentiments i sensacions, de foscúria i tranquil·litat, de singularitat i serenor.

El despertar arribarà en breu perquè la existència continua avançant i vull poder-la viure sent una mica més savi, però estar dins meu sempre formarà constituent del meu aprenentatge.

Imatge de Luiz Telles


14 comentaris:

quin gran viatge anar cap endins, sense passaport, ni maletes, ni visats ni tràmits burocràtics. disfruta.

 

Si i crec que important poder-ho fer! Gràcies.

 

quan tornis avisa i explica com t'ha anat. ptons.

 

dejà vie, vaig fent, però es hora de tornar a treure el nas, mica en mica.
ptns!

 

Llavors també ets contorsionista? pq per posar tot el cos dins del cap... però quan t'introspeccionis (joder amb la parauleta, m'ha costat escriure-la) treu el cos a fora, k "no solo de cabeza vive el hombre"...
I com agafes la cervesa? ;-)
Jana

 

jejeje, que caxonda! Ara el cos no te sentit petita salta-marti,això ho aprendràs amb el temps...seguiex les passes del teu mestre i veuràs!
La cerveza amb canyeta mal pensada! ;)

 

Ara ja et puc llegir, no se que passava a l'enllaç que jo tenia en el RSS, abans funcionava i aquests dies no se per que ja no :-(

Com ja t'he dit per e-mail, animet si et plau, no estiguis moix (be, això ho afageixo ara).

Un peto ben dolç guapo!!!!

 

jo mateixa, la veritat es que no tinc massa idea del que pot estar passant amb el bloc, tot i que podria ser degut algun dels canvis que vaig realizar amb el domini.
La vida es una mica muntanya rusa i per això es inevitable tenir moments algits i moments baixos, però tot ta la seva part positiva.

gràcies pel suport i pel peto guapa!

 

Antoni pude surtis una mica mes preparat pero tot tornara a estar on era no t'amaguis.

 

striper, no m'amago, ni molt menys, sol reflexiono!

 

dentro de nosotros estan todas las respuestas...muy sabias tus palabras...

 

aiss... com t'entenc... hi ha dies en què fas les coses per inèrcia... sense pensar que les estàs fent, sinó estant a dins teu... Petonets guapo!

 

alexis, cierto y hay veces que necesitas entenderte, pero aun no soy suficientemente sabio. ;)

esther, complicitat! Petons guapa!

 

Hi ha dies que necessites escltar-te i prou!
una araçada!

 

Publica un comentari a l'entrada