Relats conjunts: Son of man


La ment s’emboirava però reconeixia el perill.
El pols s’accelerava.
La seva dolça olor, la seva textura, em pertorbaven el pensament.
Rutilant davant els meus ulls, distingida i arreglada, carnal i voluptuosa
No podia ser d’un altre mode i la temptació va poder amb l’home.
Una idea de Relats Conjunts

17 comentaris:

És que hi ha temptacions que no es poden deixar escapar, per molt perill que hi hagi :)

 

ui, ui, me vaig trobant aquest quadre en tots els blogs! Això de les temptacions... ains... això... ains...

 

pd40, cert, però hi ha vegades que cal pensar-ho dues vegades. ;)

striper, directa, gràcies.

nimue, es la meva primera prova de relats. jejeje, quantes temptacions ens podem troba, oi?

 

La temptació voluptuosa dels sentits... buf que difícil de deixar-ho passar!!!

Boníssim, company!

 

barbollaire, molt dificil. Gràcies!

 

la temptació... entre això i la poma de l'ilustració no se si parles d'eva, d'un mite eròtic teu o de què. personalemnt em quedo amb lilith, la dona que segons els jueus, va ser creada abans que eva i que va desafiar l'autoritat d'adan i de deu i se la va destruir. el punt guerriller em pot... la temptació també.

 

àlex, cada un te les seves temptacions i febleses i això es acceptable en tots els sentits.
una abraçada!

 

pim, pam... eh?
la temptació és per caure-hi, no?

 

Parles de la poma? Si no veiés el quadre pensaria que no.

 

jejeje, es que a mi m'agraden molt les pomes! ;P

 

si jo tb crec q va guanyar la temptació, es mes, diria que li va passar pel davant. ;)

 

jo mateixa, com són, oi?

déjà vie, li va ballar als morros, així que era dificil no fixar-se. ;)

 

Doncs mira, a mi m'agraden les pomes i em tempten, i és de les poques tempacions que tinc que van acompanyades de fibra i vitamina C...

 

Doncs mira, a mi m'agraden les pomes i em tempten, i és de les poques tempacions que tinc que van acompanyades de fibra i vitamina C...

 

Publica un comentari a l'entrada