Cau la nit.

Avui he vist caure la nit,
a ran de cel, visc en un vuitè.

El cel canviant,
primer de colors blaus turquesa,
desprès blaus i ataronjats,
més tard blaus turquesa, rogencs i grisos.

Mentre tant els núvols agafaven formes curioses,
juganers i ràpids empesos per la brisa,
o potser passaven ràpid degut a la meua relaxació.

La brisa suau, d'agradable temperatura,
brisant el meu tors nu,
arrossegant residus de converses perdudes,
segurament xerrades fetes uns segons abans.

Les finestres entre obertes
ensenyant el que durant l'hivern amaguen geloses,
balcons actius,
amb gent fent reflexió de la jornada, sopant,
o senzillament relaxant-se veient caure la nit.

Caient la foscor un plegat de llampecs,
il•luminant els carrers, les finestres i balcons,
com si apareguessin ja les primeres cuques de llum de l’estiu.

Avui he tingut una experiència no tastada mai,
si més no en el pis actual.

Avui m’he sentit proper als meus veïns,
al meu barri i a mi mateix.

Bona nit.