Antoine des Soupirs: Nostàlgia.

Nostàlgia.

El meu cor encara segueix el ritme del seu,
encara respiro el seu alè,
oloro el seu perfum,
sento la seva presencia,
noto les seves carícies,
els records es queden amb mi.

El cor em suplica que la busqui,
però el meu cor i jo semblem dos estranys
i els fantasmes es riuen de mi.

Necessito emborratxar el meu cor,
per poder brindar per la seva felicitat
i evitar l’angoixa.

Em barrejo amb la gent,
com si volgués evitar que em trobés
o per poder trobar-la entre la multitud.

A qui li deu donar el seu amor?

Masses preguntes per fer-li al destí.

Present ennuegat,
destí incert.

23 comentaris:

Jo Mateixa 15 de juliol del 2007, a les 13:52: Emborratxar-se no et servirà de res, l'únic que aconseguiràs serà tenir resaca demà, creu-me, no es la solució.

A qui l'hi dona el seu amor?, una pregunta que poder no et respondrà, depenent del grau d'amistat que hageu aconseguit un cop cadascú faci la seva vida lluny de l'altre.

Una abraçada macu, cuidet molt!!!
kentuta 15 de juliol del 2007, a les 14:55: Jo també he probat d'emborratxar-me per oblidar, per no sentir, però tal com molt bé diu la "jo mateixa" no serveix de res. Només una resaca de l'hostia i la seva olor, els records, encara hi eren...

És difícil, però no impossible, poc a poc i endavant que tot pot ser millor, que són 4 dies i ho hem d'aprofitar. I t'asseguro que de les patacades n'aprenem i un munt...

I encara que sigui de mica en mica tot acaba posant-se al seu lloc i al final pots viure el present i mirar el futur d'una altre manera, amb il·lusió i moltes ganes de fer coses.
Una forta abraçada
Antoni 16 de juliol del 2007, a les 0:42: Holaaaa!
tranquil·les, lo d'emborratxar-se es un dir, no ho pensava fer, sé que no es gens bo en aquestes situacions.
Hi ha moments de records que no es poden esborrar i que tampoc vull esborrar, m'agrada reviure el bons records, tot i que algunes coses et puguin fer entristir una mica.
Una forta abraçada!
g! 16 de juliol del 2007, a les 1:19: Per suposat millor que no esborris els records, siguin bons o dolents, ha estat una etapa de la teva vida que has viscut, disfrutat i patit. Com també passarà amb el futur que viuras de millors.

Una abraçada!
Antoni 16 de juliol del 2007, a les 1:20: g! exacte!
STRIPER 16 de juliol del 2007, a les 1:52: Antoni,
jo tambe,vaig fer servir el alchol, per olvidar, i la resaca de la mitga ampolla de lo que em vaig fotre , encara la recordo, a ella no.
i ara per oblidar millor no pensar, mes endevant els records bons ja els tidras, i també allo que la mancha de una mora se quita con otra,
Una Abraçada.
Antoni 16 de juliol del 2007, a les 2:33: striper, els records que tinc m'agraden, no els vull oblidar. Si arriba una altre mora, doncs ja arribarà tot i que estic molt bé com estic, tot solet.
Una abraçada.
cafeambllet 16 de juliol del 2007, a les 3:04: i una abraçada ben forta!!!!!!!!!!
cafeambllet 16 de juliol del 2007, a les 3:04: Com tu dius, lo important és estar bé amb tu mateix, hi hagi moras, frambuesas, kiwis o taronges o mitges taronges.... ;)
Si emborratxes el cor desprès et torna tot encara més intens, la distància (i no fa falta que segui física) és necesària per a que el cor es tranquilitzi i no peti!!!
STRIPER 16 de juliol del 2007, a les 3:31: Antoni, Els records agraden , i despres de molt de temps encara tens sensacions inoblidables, peró quant encara fan mal potser intenta aparcals, no es gens bo esta obrint la capsa del records quant encara fan supurar la ferida, millor quant facin venir un bon somriure,No volia dir que els esborresis del tot.
Una Abraçada.
Antoni 16 de juliol del 2007, a les 4:32: cafeambllet, relax pel cor. Una forta abraçada per tu!

Striper, ho entenc prfectament, però es que també sóc una mica massoca ;P
Una abraçada.
goldengate(d) 16 de juliol del 2007, a les 6:16: jo em preguntaria... i a qui dediques tu el teu amor ara? és molt més interessant, més constructiu, més esperançador...
Antoni 16 de juliol del 2007, a les 6:33: àlex, el meu amor no li puc dedicar a qui voldría, però espero que algun dia sigui capaç de tornar-li a donar a algu, es la única esperaça que em queda.
Una forta abraçada!
Waipu Joan 16 de juliol del 2007, a les 8:57: com a poema està bé, però a la vida intentaria passar pàgina. Ara que cadascú és lliure de fer el que vulgui, és clar!
nimue 16 de juliol del 2007, a les 9:03: millor no fer preguntes... per si et contesten. Una abraçada!
Nosotras mismas 16 de juliol del 2007, a les 9:24: Aquest dolor passarà i tu tambè donarás el teu amor a un altre.

Petons.
Jo Mateixa 16 de juliol del 2007, a les 13:26: Segur que podràs, sent com ets n'estic segura :-)

Un petonet dolcet guapu!!!!
Antoni 16 de juliol del 2007, a les 14:30: joan, la pàgina esta passada, però els records són els records.

nimue, hi ha vegades que les respostes poden alliberar-te d'una realitat feta per tu i no per veritats.

nosotras mismas, això desitjo! Banvinguda o benvingudes!

jo mateixa, estic segur que si, però gràcies per recordar-m'ho.
Un petó ben dolç per tu guapa!
esteve 17 de juliol del 2007, a les 3:25: pensa que aquest poema tornarà
igual d'intens
igual de sentit.

i et recordarà el bonic que ha estat arribar a sentir tot aixó.

però cada cop tornarà més distant.

fins que al final ja no recordaràs la darrera vegada que va tornar.

força tito, una abraçada!
Waipu Carolina 17 de juliol del 2007, a les 4:08: Antoni,
Uno a veces se queda enganchado a relaciones que son irreales, pero ya verás que el tiempol todo lo cura.
Disfruta de tu" guayabo" como dicen en Venezuela y luego a seguir pa'lante.

Un beso
Antoni 17 de juliol del 2007, a les 5:43: esteve, espero que així sigui! Força a tu també!

carolina, es cierto que nos quedamos agarrados a realaciones irreales, pero ahora la herida esta bastante cerrada, el tiempo ha hecho su efecto.
Gracias y besos!
APARTAMENTOS EL VALLE 18 de juliol del 2007, a les 14:10: te quedará solo en un buen recuerdo? disfrutalo...
tienes mas oportunidades? lucha
Antoni 19 de juliol del 2007, a les 0:48: Alexis, si, todo quedará en un buen recuerdo y lo disfrutaré tanto como pueda. Saludos!

Antoine des Soupirs

Nostàlgia.

23 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Etiquetes

Arxiu

Seguidors

Arxiu del blog