Petó



...sento el crepitar dels meus pels al posar-se de punta. Una fuetada freda em recorre l'esquena de baix a dalt. No respiro, no tinc la sensació de necessitar-ho. El temps s'ha aturat, el món no corre. Escalfor als llavis...

...i tot seguit uns quants més...

...els meus pels es mantenen en punta. La fuetada freda s'ha transformat en escalfor desfermada. Respiro, entretallat, respiro alè. El temps continua aturat i el món no gira. Els llavis rogents, dansa de llengües...

...i un cop no hi ha més...

...els pels encara de punta com si cerquessin la llum. L'escalfor desfermada continua...segur que continuarà força temps encara. Respiro, entretallat, perfum. El temps comença a avançar i el món a girar. Sense paraules els llavis encara rogents, me'ls acarono amb la llengua, però no per refrigerar-los, sinó per intentar tastar, reviure el contacte.


Si us plau, beseu!

18 comentaris:

OHHH aixo sembla que noes somiat, jo seguire el teu consell intentare besar.

 

striper, sol es un relat basat en fets reals ;)
A besaaaaar!

 

Preciós aquest escrit. Tastar els teus llavis i desitjar que te'ls tastin... Sublim!
S'acosta la primavera! Bentornat Antoni!
Una abraçada d'aquelles que apreten! ;)

 

Joana, moltes gràcies pel regal, ja noto l'escalforeta de l'abraçada!
Rep una de part meva.

 

aiss... i a mi que no em vol besar ningú... i jo que trobo a faltar tant uns llavis desitjant els meus... (primer he de treure fantasmes de sobre i després qui sap si algú em veurà per molt petita que sigui...). T'envio un petonet, a tu si vaaaa!!!! Moooolt, molt dolcet només per tu eh! ;)

 

Vajaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, molt be, molt be, aixi m'agrada, que petonejis molt!!!!

Jejejejejeje, nosaltres farem el que podrem, jejejejejeje.

Bon cap de setmana guapu!!!!

 

Petons a dojo, petons per tu, petons per mi, petons pels nens, petons per les nenes, petons per la terra...

Gràcies per l'alegria de retornar a trobar-te.

 

Ah...
El quadre del Gustav Klimt... per mí és molt especial...
També el tinc en el meu blog...

:-)

 

Oh, sí, la màgia dels petons!!!!
Es genial.. veritat???

Doncs vinga, a petonejar... que aquesta és la primera millor cosa que pots fer amb la boca!!!

 

esther, em pots contar entre un dels candidats a besar-te...no pensis que ningú et veu i que sóc l'únic que ho faria.
mmmmm...que bo, em quedo amb el teu petonet i el guardo al meu raconet preferit!

Petonets per tu!

 

jo mateixa, a petonejaaaaar, vinga a tothom! ;)

zel, molt ben fet, que maco repartir petons al món! Petons!

eli, cert, es genial. Hi ha altes coses molt interessants de fer amb la boca, oi? ;P
El quadre de Gustav es maquissim!

 

aiss... m'has fet posar vermella i tot! jeee! gràcies pel teu petonet, jo també me'l guardo al meu raconet secret! bon dilluns guapo i gràcies pels ànims.

 

Qué post tan bello y maravilloso! me encanta Antoni, Estoy de acuerdo contigo, deberíamos besarnos más....
Un abarzo

 

esther, jejeje, no t'hi posis de vermella, tampoc cal! ;P
De res guapa!

carolina, gracias! Vamos a llevarlo a cabo, ¿que te parece?
bsos!

 

Hola Antoni,
he arribat al teu bloc de rebot i parles de besar... A mi m'encanta fer petons i que me'n facin, sentir l'escalfor dels llavis de l'altre, la seva respiració tan propera i el sentiment contingut. Fa molt temps que no beso i que no em besen. És una cosa que s'enyora moltíssim!
Una abraçada

 

Hola Shadow, benvinguda!
Un petó sempre senyora, sigui o no als llavis, però si al petó se li pot sumar el fer-lo als llavis i amb algun sentiment especial, llavors acaba sent la bomba.
Ànim, segur que trobes algú qui et vulgui besar o et troba algú que necessita que el besis.

una abraçada!

 

viscaa! has tornat!!! :)))

 

nimue, siiiiiiii! Gràcies per passejar per casa meva!

 

Publica un comentari a l'entrada