Aprenent a caminar.



Avui començo un nou camí, una nova experiència, un nou repte.
Però com a cada nou repte i nou camí, fa falta caminar-ho amb comte, pas a pas i aprenent de cada un d'aquests passos.
Com un nadó que comença a notar el terra sota els peus i desitja avançar cap al que vol atansar, allargant la mà i intentant fer la primera passa. Així em trobo jo.
Es normal, no aprenem a caminar en dos dies i hem de vigilar que les nostres passes siguin prou fermes per no caure. I es que el nou camí comença dur, en pujada i amb bamps per aquí i per allà, però el nadó tot i les dificultats no es dona per vençut.
Vull arribar a caminar, i caminar sol, sense dependre de ningú, i d'aquesta manera poder caminar algun dia al costat de algú que també hagi aprés a caminar sense dependre de ningú i poder-li oferir el meu braç com a suport i al revés, però mai com una cosa imprescindible.

Es clar que sempre cauré una vegada i una altre fins aprendre a caminar, però també cauré tot i saber caminar.
El més important es saber caminar per caure les mínimes vegades possibles, però també saber-te aixecar, treure forces i no donar-te per vençut.
Avui començo el primer pas. Veurem si em mantinc dempeus.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada