en coma...

La vida es com un huracà de sentiments, de fets...
Un dia et recull i t'aixeca fins el més alt, estàs eufòric, content, tot funciona, ets feliç.
Un altre dia baixes en picat i et regira varies vegades fins que pers l'esperança, la raó, el fets, sembla que ja res funciona, ja no et sents feliç.

Algú em va dir un dia: "la vida es molt dura, estàs segur del que fas?"
I jo vaig respondre: "es clar que ho sé, estic eufòric, sóc feliç!"
Quina raó tenia aquesta persona, però que sincera que va ser la resposta.

Les relacions comencen de la manera més dolça, amb un pessigolleig a l'estomac que no et deixa parar tranquil. Amb el cap a la lluna, pensat en aquella persona que t'ha fet sentir diferent.

El temps passa i aquelles sensacions continuen fortes, com si fos el primer dia i mires enrere i penses -ja portem tant de temps junts? Es meravellós, sóc feliç!-.
Amb el temps arribes al moment crític, necessites passar més temps amb aquella persona que estimes (si és amor per si no ho he descrit abans). Prepares projectes amb la il·lusió que senties el primer dia, amb aquell pessigolleig a l’estomac. Ets feliç.
Aquí es on bé el moment de la frase: "la vida es molt dura, estàs segur del que fas?" i la resposta "es clar que ho sé, estic eufòric, sóc feliç!"

Un temps més tard comences a conèixer a la persona amb qui ets feliç. Si, la comences a conèixer en la realitat. Ella descobreix que no ets un príncep blau (més aviat un neandertal marró) i tu descobreixes que la teva princesa no te corona.
Però tot i els descobriments ets feliç.

Fins un dia que el neandertal i la "princesa" han portat tant de temps sense entendres, que la felicitat es perd i els problemes creixen.
Està clar que la pota sempre la fot el neandertal, la "princesa", per sort te més cura de on trepitja.

S'intenta aguantar un temps sense felicitat per intentar tornar a tenir-la. Fas esforços i la cosa sembla que avança, però la realitat es que la felicitat a sigut un miratge.

La relació torna a caure, entra en coma...

La gràcia es que mentre alguns, si una relació entra en coma, la donen per morta, tu creus que pot revifar, no et rendeixes, vols tornar a ser feliç i poder fer feliç a aquella "princesa" que potser algun dia tornarà a tenir corona o a aquell neandertal que haurà aconseguit evolucionar.