Aquest cap de setmana ha sigut d'aquells que poques vegades et planteges fer, si mes no perquè tens l'experiència d'haver sortit de festa una nit complerta i la resaca/cansament et dura tot la setmana següent.
Divendres sortida nocturna amb l'
Striper (es podia dir, oi?), xerrera llarga com comença a ser normal, musica, copes...
La nit va acabar tard, potser no tant com hauríem desitjat, però arribava a Rubí a una hora raonable com per dormir poc i sentir-me cansat.
Al mati de dissabte, i desprès de dormir unes 4 hores (no està gens malament), em llevava d'hora per fer dissabte i desprès tocava platja a Castelldefels.
Quina sort, a la platja vaig caure en una mena de son amb un ull obert i l'altre tancat que va ser d'ajuda contra la son, però que a la llarga no seria per tant, la platja em cansa.
A vosaltres no us passa?
...i a mitja tarda cap a casa per preparar-se pel gran esdeveniment.
La veritat es que el cansament em feia veure l'esdeveniment amb molta mandra, així que vaig intentar cercar una excusa per no anar i vaig fer uns SMS de socors per veure si algú volia sortir de festeta, però no va haver "sort".
Així que amb la moto, com no, vaig fer camí cap a Lliçà d'Amunt a ser partícip d'una de les experiències amb mes benzina que he tingut mai...
XXVIII edició de les 24 Hores de Resistència en Ciclomotors Vall del Tenes-Gran Premi Circuit de Catalunya
Per qui no ho coneix, es una cursa de resistència en ciclomotor que es du a terme en un circuit tancat de terra, amb els seus sots es clar. Consisteix en donar mes voltes al circuit en 24 hores i acabar la cursa. Cada equip ha de tenir 3 pilots que faran torns i una moto, que en cas de s'espatlli no podrà ser substituïda per una altre, sinó que s'haurà de reparar.
Deu ni do!
Així que jo anava allà per ajudar, encara que era la meva primera vegada, i vaig tenir la sort de poder participar en un equip, com a ajudant es clar, i ajudar amb el cronometratge dels pilots, repostatge, estratègia de carrera...senzillament genial!
Així vaig passar tota la nit de dissabte i el dia de diumenge, arribant a Rubí a les 21 del vespre, desitjant prendre una dutxa, tenia terra fins al cul (ja se sap que en un circuit de terra la pols es imprescindible), i llençar-me al llit per dormir.
Vaig gaudir com un nan i el cansament no va ser res en comparació al magnífic dia i la fabulosa experiència que vaig viure.
Vull donar les gràcies al company de feina que em va convidar a la cursa i al grup de persones que van donar suport a l'equip (persones amb benzina a les venes) i em van tractar com un mes.
Felicitar als campions, van quedar tercers del seu grup (llàstima del problemes mecànics que es van patir).
Els campions del nostre equip.
La cerimonia de lliurament de premis.
Ja m'estic posant en forma per la propera!
